Aforismes terapèutics

Suposo que qui anuncia una recepta terapèutica és perquè pensa que algú altre la pot necessitar. Curiosament, l'altre dia vaig guaitar un cartell, a la paret d'una universitat propera, en el qual es subratllava la propietat curativa dels aforismes.
Vet aquí quina idea més romàntica: el filòsof, en un món malalt i malaltís com el nostre, pot aportar el tractament -no sé si a base d'una teràpia de xoc- per pal·liar el sofriment que ens atordeix diàriament.
Els aforismes contenen aquella veritat, composta de brevetat, complexitat i genialitat, que viu oculta darrere de cada norma de la proposoció.
Els filòsofs han deixat nombrosos aforismes al llarg de la història, potser perquè en ells s'hi amaga una relativa facilitat per atacar la idea de forma concisa i directa. Nietzsche és qui més ha pensat a través dels aforismes; i de les metàfores...
No sé si el nostre món està malalt -m'agradaria pensar que no..., però em permeto el fet de recomanar una d'aquelles lectures d'aforismes, que sense cap dubte faria salivar al nihilista més convencut i al mateix temps rehabilitar-lo del seu descrèdit moral més sincer, tot plegat com a fàrmac vital per sobreviure.
Les Històries del senyor X -un filòsof català molt important l'ha retolat com el millor llibre editat en català de l'any- és l'encomiable rastre que deixen les petjades d'un personatge molt especial, explicades aforísticament per un narrador de luxe. El curiós camí que traça aquest ésser singular ja se'ns alerta en el pròleg: "Més aviat el trajecte vital que dibuixen les històries del senyor X., al llarg d'un quart de segle, mostra el pas progressiu d'una melancolia, amb trets alegres, a una alegria, amb trets melancòlics".
Visca la melancolia, l'alegria i el pensament fragmentari sobretot si, en realitat, és aire fresc que cura.